diumenge, de desembre 31, 2017

Temps de canvi o canvi de temps

Article publicat al número de Tardor del 2015 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar.

Hi ha períodes al llarg de l'any i moments al llarg de la vida de les persones que conviden a la reflexió. I els volts de Nadal, a les portes d'un nou any, n’és un d'ells. Són temps de formular bons desitjos: fer més esport, aprimar-se, aprendre idiomes... Anhels que sovint no passen d'això, de ser propòsits. Si no som capaços de traçar un pla realista per dur-los a terme, si només ens quedem en el què, sense reflexionar en el qui, com i quan, estarem condemnant els nostres desitjos a esdevenir frustracions.

Llicència: Domini públic. Font Pixabay
Vivim temps de canvis. Alguns fins i tot s'atreveixen a dir que estem en un canvi de temps, com poques vegades ha passat al llarg de la història de la humanitat. El temps dirà.

Són temps de reflexió, a nivell personal i a nivell col·lectiu. Cal que ens plantegem què volem ser quan siguem (més) grans, a nivell individual i a nivell de país. Preguntar-nos si realment tot és possible i tot està per fer... Si més no, què és possible i què es pot fer, per tal d’evitar que els desitjos no esdevinguin frustracions..

Les societats canvien i les persones evolucionen, sí, però si alguna cosa caracteritza els nous temps és la velocitat de canvi. El que ahir era nou, demà estarà obsolet. I pels temps de canvi, l'alternativa és clara, ja ens ho deia Darwin: adaptar-se o morir.


Al CFA Palau de Mar també estem en un període de reflexió. De fet, fa molts anys que ho estem i d’aquí la nostra evolució constant, per no morir. Però enguany ens veiem immersos en un període d'aquells en què la reflexió ha de ser més intensa, més sistemàtica. I això és així per diversos motius.

Aquest curs és el darrer del mandat de l'equip directiu actual i tot i que el propòsit dels seus integrants és el de renovar, tot dependrà de si l'inspector del centre considera que no ho hem fet malament del tot.

Llicència: Domini públic. Font: Pixabay

Però independentment de qui formi part del proper equip rector del centre, caldrà elaborar un nou projecte de direcció pels quatre anys vinents. Fer un projecte de direcció és com tancar els ulls i, ben relaxats, imaginar-nos com volem que sigui el Centre d'aquí a cinc anys. Tan senzill i tan complicat com això.

Preguntar-nos el què: què volem ser... I per això cal conèixer bé el Centre, conèixer les seves debilitats, les seves febleses, però també les seves possibilitats, les seves fortaleses. Mirar-nos el melic i veure allò que funciona, per potenciar-ho, i allò que no acaba de girar rodó, per trobar-hi solucions.

Mirar-se el melic i aixecar el cap per mirar el voltant, per entendre el món que ens envolta. Intuir les possibilitats que ens pot oferir l'esdevenir i preveure'n els paranys. Identificar les oportunitats i les amenaces. Tan senzill i tan complicat com això.

Vivim temps de canvis o un canvi de temps, i l'educació no és aliena a aquesta realitat. Canvis que ens aguaiten, a tres nivells:
  • canvis en el sistema educatiu,
  • canvis en la formació de persones adultes, i
  • canvis al CFA Palau de Mar.
Llicència: Domini públic. Font: Pixabay
El sistema educatiu actual, es va forjar a finals del segle XIX, quan la societat industrial de l'època demanava uns coneixements i unes destresses molt determinades. Una època en què amb el que s'aprenia a es-cola n'hi havia prou per anar ti-rant la resta de la vida. Una època en què els continguts s'a-grupaven en assignatures i on la massificació de les aules va im-posar un aprenentatge basat en la memorització de les lliçons i la resolució mecànica de deter-minats processos.

La revolució digital ha transformat profundament molts aspectes de la vida de les persones i la gran majoria de sectors econòmics, socials i culturals. I l'educació no pot romandre d'esquena a aquesta realitat. No podem continuar preparant els nostres joves per a una societat que ja no existeix. Fa massa temps que l'educació està a l'espera d'una modernització que no arriba i que cada cop és més urgent.

I en un món on els coneixements apresos de petits ja no són suficients i cal anar actualitzant-los al llarg de la vida, la formació de persones adultes adquireix un paper rellevant. Què us n’he d'explicar jo?

A banda de l’importantíssim paper que juguem els centres de formació al llarg de la vida de retornar al sistema educatiu aquelles persones que fa molt temps que van acabar els estudis, o aquelles altres que, per uns motius o altres, no van poder assolir els èxits acadèmics desitjats, la formació de persones adultes ha de donar resposta als qui cerquen uns coneixements que han esdevingut gairebé imprescindibles i que en la seva etapa d'estudiants no existien o no tenien la importància que tenen avui en dia, en una societat altament tecnificada i globalitzada.

Llicència: Domini públic. Font: Pixabay

I en aquests ensenyaments, els centres de formació de persones adultes es troben enmig dels interessos dels ciutadans que s'adrecen als nostres centres amb l'única finalitat d’aprendre per aprendre, sense més, i els objectius de l’administració per tal de certificar els coneixements que s’hi adquireixen. I al CFA Palau de Mar no som aliens a aquesta situació.

Canvis en la concepció del sistema educatiu, canvis en la formació de persones adultes i canvis en el centre. I és que el CFA Palau de Mar ha d'afrontar un relleu generacional que ja va començar amb la jubilació d'en Josep Oliveras, ara fa uns anys, va continuar amb la d'en Jordi Llimargas, ara fa uns mesos, i que tindrà continuïtat en els propers cursos.

Vivim temps de canvis, o un canvi de temps. I al CFA Palau de Mar no som aliens a aquesta situació.

Adaptar-se o morir.