dilluns, de setembre 21, 2015

La història als carrers de pobles i ciutats

Mesos enrere, camí de l'escola acompanyant a la meva filla, vaig adonar-me que havien batejat un parell de jardinets que hi ha a tocar de casa: Jardí de Maria Ruzafa Caro i Jardí de Francisca López Caballero. Així ho feien pal·les un parell de plaques que si no eren noves, no hi havia parat atenció mai abans.

Qui devien ser (o qui són) aquestes dues dones? I que havien fet per merèixer que l'Ajuntament els retès l'honor de dedicar-lis una zona enjardinada a la ciutat. He de confessar que em va fer una certa... desorientació? no saber qui eren. Com podia ser que no conegués a aquelles dues persones a qui havien dedicat un espai al meu barri de tota la vida?

No hi vaig pensar més fins setmanes més tard, a Cunit, en el marc de la trobada d'equips docents del projecte mapaTIC.

Després de la rebuda protocolària per part de l'alcaldessa de Cunit, el regidor d'educació ens va fer una visita guiada pel poble, tot mostrant-nos les actuacions que havien realitzat per a recuperar la memòria històrica, amb la instal·lació de panells informatius que incorporaven codis QR, per tal d'ampliar la informació mostrada. Una bona idea aquesta de vincular informació digital a espais físics mitjançant codis QR o, fins i tot realitat augmentada.

Qui va ser el pare Benet, en Singuerlin, en Manent o en Baró, només per posar alguns exemples de persones que donen nom als carrers de la meva ciutat?

Molt s'ha parlat als mitjans de comunicació de la matança d'Atocha en els darrers temps, a rel de l'elecció de Manuela Carmena com a alcaldessa de Madrid. No recordava aquest trist fet de la transició, encara era massa petit.

Passejant per Madrid amb motiu de la II trobada d'alumnes del projecte mapaTIC, camí de la Plaça Real, vaig topar-me amb una placa que ho recordava.

 Li vaig fer una foto. Aquest post prenia forma, tot i que no s'ha escrit fins mesos més tard.


"... se instala esta placa explicativa, para conocimiento del Pueblo de Madrid y de quienes nos visitan"


Aprenentatge informal: Ausubel, Piaget, punts d'ancoratge, aprenentatge significatiu, aprenentatge d'història al cap i a la fi. La transició als carrers de Madrid.

La Història no és quelcom llunyà que només es troba als llibres de text, a les biblioteques i arxius o als museus. La història es ben viva als carrers de pobles i ciutats. No cal tancar-se a un aula o a un museu per estudiar-la.

Alguns exemples més, el darrer de fa un parell de setmanes, els dos de la meva ciutat. La primera una placa de record, prou malmesa, a qui fou el darrer alcalde de la república, José Berruezo, que va haver d'exiliar-se a França, com tants i tantes d'altres, amb l'entrada de les tropes nacionals. La guerra civil als carrers de Santa Coloma.



I, el segon, una placa explicativa de l'origen del nom de Can Zam, masia del segle, que alhora dóna nom al parc metropolità que l'envolt i a la darrera parada de la línia nou del metro. Can Zam està a molt pocs metres de casa meva. De petit hi anava sovint, ja que en ella vivia i passava visita un dels pocs veterinaris de Sta. Coloma i amic de la família, en Pepet. Tot i això desconeixia que el nom de Can Zam provenia d'en Zam, un masover de la masia al segle XIX. Recuperació de la memòria històrica al parc de Can Zam.


La masia de Can Zam, a part de ser el testimoni d'un passat agrícola d'un poble que s'ha convertit en ciutat, té més connotacions històriques. De petit a casa es parlava molt del roure de Can Zam, on al segle XVII es va reunir el govern de Catalunya. De nou la història a tocar: la guerra dels segadors als carrers de Santa Coloma.

Honorar a persones dedicant-les el nom d'un indret, massa sovint acaba sent un nom en una placa que no mostra el més important, el motiu pel qual aquella persona mereix un reconeixement públic. Una placa que no mostra els fets, esdeveniments, valors i actuacions que convé transmetre a les generacions futures, als nouvinguts i, en definitiva a tots els ciutadans i ciutadanes, per anar construint la memòria col.lectiva i recuperar l'origen i la identitat. "qui perd els orígens perd identitat.", ens recorda en Raimon.


Però no només això, ja que com deia Espriu: "no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta: què volem ser?" Justament ara que tots plegats ens ho estem preguntant.

"El poble que honra els seus fills s'honra a si mateix" ens diu una placa al peu d'un bust dedicat a un altre alcalde colomenc, en Llorenç Serra i Badosa.

Els panells informatius i la informació virtual accessible a través de codis QR o geolocalitzada mitjançant aplicacions de realitat augmentada és una font de recuperació de la memòria històrica d'un indret i d'aprenentatge informal de la història gens negligible, si més no per establir els punts d'ancoratge de coneixements posteriors, des de l'entorn proper dels estudiants. Des de les emocions.

Però qui ha de construir aquesta informació, en el món físic o virtual? Doncs la resposta d'aquesta pregunta dependrà d'una altre pregunta prèvia: quin és l'objectiu?

Si la resposta és recuperar la memòria històrica i apropar-la a tothom qui s'hi atansi, la informació s'hauria d'encarregar a un equip de professionals: historiadors, dissenyadors gràfics, dissenyadors web, etc.

Ara bé, l'objectiu pot ser un altre: l'aprenentatge competencial i significatiu dels estudiants de primària, secundària i de la formació de persones adultes, entre d'altres, d'aquell indret. En aquest cas és evident que la informació hauria de ser construïda cooperativament pels estudiants de l'entorn. Només cal seguir el camí que en Josep Ma Silva (@jsilvajsilva) ens va mostrar amb els seus treballs a Rubí: QR Carrers de Rubí i La rierada de Rubí en QR i AR i que molts altres ja hem seguit.

És evident que treballar els elements de la cultura, l'arquitectura i la història dels carrers d'un poble o ciutat és un projecte transversal que inclou continguts de matèries diferents (història, llengües, matemàtiques, etc.) i que permet desenvolupar un bon grapat de competències i habilitats.

Però més enllà d'això, la impressió que m'ha deixat el projecte mapaTIC, és que aquesta mena d'activitats desenvolupa ens els estudiants un sentiment de pertinença i d'arrelament, tant als nadius com, especialment, com als qui venen de fora. Un lligam amb l'entorn proper, amb tot al que això comporta, que difícilment es pot obtenir amb d'altres activitats escolars.