dimarts, de novembre 02, 2010

Aplicacions informàtiques aplicades a l'educació

Passejant pel bloc XarxaTIC m'he trobat amb un post que m'ha fet recordar que des de feia temps tenia pendent penjar un escrit sobre eines informàtiques aplicades a l'educació. De fet aquest reculls no són gens estranys. Aquí en tenim un:

Un altre que tenia preparat era la recopilació de Jane Hart a la que fa referència el post de XarxaTIC. Aquí deixo la versió del 2010


També teniu disponibles les versions del 2008...



... i del 2009.



I aquí una altra recopilació d'eines aplicades a l'educació. Com veieu hi ha per triar i per remenar.

Tornant a la classificació de la Jane Hart del 2010 hi ha dues coses que m'han sobtat.

La primera és que del top ten només hi ha una aplicació pensada i creada per al món educatiu. I és que el Moodle apareix en dècima posició. I la següent no apareix fins a la posició 43. Desprès de tot, potser no calen tant esforços per a crear plataformes educatives...

L'altra cosa que m'ha sobtat és que el Word està en 60a posició, gairebé empatat amb l'OpenOffice.org (en 61a posició), quan al 2007 el Word estava en el top ten, Sembla evident que les coses estan canviat.

I pels pares 10 razones para sentarte con tu hijo al ordenador.

I parlant d'eines informàtiques aplicades a l'educació deixo aquí unes reflexions amb les que vaig participar en un debat del Màster d'Educació i TIC de la UOC, sobre la neutralitat de les eines TIC.

Segur que qui més qui menys ha clavat un clau amb un clau anglesa. Realment van molt bé quan no tens un martell a mà, però les eines estan fetes pel que estan fetes. I per què estan fetes les eines TIC que utilitzen en l'educació?

Per exemple, sobre les 10 habilitats que hauria de tenir un professor 2.0 es parla de blocs, Wikis, Googledocs, etc. És evident que aquestes eines informàtiques no van ser creades pensant en el món educatiu, però d'altres si, com Moodle, Sakai o el Campus de la UOC, sense anar més lluny.

Però darrera de les eines TIC hi ha persones, i darrera de les eines TIC pensades per l'educació hi ha persones amb un visió concreta de l'educació. És el cas de Martin Dougiamas, creador del Moodle, amb una visió pedagògica basada en el constructivisme social que mai ha amagat, tal com mostra en aquesta entrevista.

Ara bé, les TIC són prou potents per donar suport a actuacions formatives, a distància, semipresencials o presencials formulades sota diferents concepcions del procés d'ensenyament-aprenentatge.

I igual que podem clavar un clau amb una clau anglesa, trobem cursos de Moodle clarament transmissius en que el professor és limita a penjar els materials didàctics i les activitats a realitzar i a donar les notes un cop corregides les activitats.

El grau de desenvolupament que actualment ha assolit la tecnologia ha permès no nomès una comunicació vertical (per exemple professor-alumne), com s'establia en els vells sistemes de comunicació basats en el correu postal o el telefon en què es basaba l'educació a distància, sinó també una comunicació horitzontal (per exemple alumnes-alumnes).

Aquest ha estat el factor que ha permès incorporar a l'educació a distància paradigmes educatius com el que proposa en Dougiames del constructivisme social basat en l'ús de les TIC.

I al darrera d'això es troba el resurgiment de l'educació a distància, fins a situar-se al mateix nivell i, fins i tot, per sobre de la formació presencial. Al cap i a la fi sembla que hem encertat en triar un Màster a distància: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/educacion/online/pierde/complejos/elpepisoc/20100805elpepisoc_1/Tes

Especialment interessant em sembla una classificació sobre l'ús de les tecnologies en educació realitzada per Beltran Llena que segurament ja coneixeu: aprendre "sobre" la tecnologia, aprendre "de" la tecnologia i aprendre "amb" la tecnologia (http://www.ucm.es/info/psicevol/CURRICULUMS/ENSENAR%20A%20APRENDER.htm)

D'alguna manera aquesta classificació mostra com l'evolució de la tecnologia ha anat permetent la incorporació de diferents paradigmes d'aprenentatge (conductivisme, constructivisme social, etc.) a l'educació a distància i, de forma més general, a l'educació amb les TIC.