dimarts, d’abril 10, 2018

#3cosasfadultos

Ara fa uns dies, en @jmab76 ens convidava des del seu blog DidàcTIK a formular tres desitjos sobre la formació d’adults que faríem arribar al Departament d'Ensenyament. A rel de la crida, en @monparaiso i en @quimbb van recollir el guant des dels deus respectius blogs, De Vuelta i la Germana podra i lletja. Aquí teniu el llistat de les respectives entrades.


Doncs, res, companys, gràcies per la pressió. Allà hi vaig.

Ser el darrer té l’inconvenient de que moltes de les coses que diries, ja estan dites. Però com que no es tracta de ser original, intentaré abstreure’m del que s’ha dit fins ara i faré el menú propi rànquing.

Un altre inconvenient té a veure amb el mosaic d'administracions que intervenen en la formació de persones adultes: Consorci d’Educació, a Barcelona; Departament d’Ensenyament; Ministerio de Educación; Ajuntaments; Diputacions... Per tant, tot i que ens adrecem al Departament d'Ensenyament, crec que les demandes haurien de ser extensibles a totes les administracions que d'una manera o altra, tenen alguna cosa a veure amb això.

I la primera demanda, més que un desig és una pregunta. Hi ha algú a nivell de país reflexionant sobre què és i que ha de ser l’aprenentatge al llarg de la vida?

Ara fa uns mesos, es va posar en marxa des del Consell Escolar de Catalunya, un gran debat de País sobre el futur de l’educació, l’Ara és demà. Una ocasió perduda per a reflexionar sobre la formació de persones adultes i de forma més àmplia, sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, el el marc del model educatiu que volem per aquest país.

Però cal ser optimistes. Brots verdes n’hi ha. Però cal regar-los. Ara fa uns mesos des del Consorci d’Educació de Barcelona és va posar en marxa un procès participatiu per a la redacció del Pla estratègic 2017-2021. I justament un dels blocs d’aquest procès participatiu fou “L’aprenentatge al llarg de la vida. Barcelona ciutat d’oportunitats”.



Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

Vaig tenir el plaer de participar-hi, juntament amb representants de les EOI, de les escoles d’arts, de la formació professional, dels serveis d’orientació... Van ser un seguit de trobades molt interessants que ens van permetre reflexionar sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, en sentit ampli. Des de la darrera reunió, a finals del curs passat, no n’he tornat a tenir notícies i no sé en què ha quedat tot allò. Imagino que la situació política, amb la Generalitat intervinguda a rel de l’aplicació del 155, no hi deu haver ajudat ni gens ni mica.

Justament en @jmab76, en un post força interessant desvetllava una conversa amb l’Alfons Formariz, en la que es plantejava la conveniència de crear un Institut Català de Formació d’Adults, que vagi més enllà del Departament d'Ensenyament. Per no parlar de la Comissió interdepartamental recollida a la Llei d’adults del 1991. Comisisó tan fossilitzada com la mateixa llei.

Eines n’hi ha. I voluntat? Diuen que pel seus fruits els coneixereu... Cal ser optimistes, però costa ser-ho.

El segon desig, centrant-me ja en els centres de formació de persones adultes, és resum en una paraula: recursos. Desconec la realitat dels centres municipals o, més ben dit, la conec molt poc. Però no la imagino millor que la dels centres del Departament.

Segurament treballar en un centre que des del 2003 no ha tingut una seu definitiva, que hem anat donant tombs per la ciutat de Barcelona, que ens falta lloc per tot arreu, que haurem de tancar grups que s’omplen per manca d’hores lectives del professorat, que tenim una “superwoman” d’administrativa que ella sola ha de gestionar més de 1.200 alumnes, pel cap baix, entre els dos centres als quals dona servei (i encara sort que en tenim), que tenim un servei de consergeria compartit, per no dir prestat... no ajuda a ser optimista. La sensació d’Aneguet lleig que se’t queda, d'estar en una dimensió desconeguda, és important.




I per acabar, el tercer desig té a veure amb l’autonomia de centre. Servidor té la sensació que tot i el Decret 102/201, hi ha sectors de l’administració que no se’l creuen o, directament, que els molesta.

Els centres educatius són un reflex del seu entorn. És obvi. Però això encara es fa més palès als centres de formació de persones adultes. Cada centre és un món. Amb unes necessitats de formatives de l’entorn úniques i específiques. I en conseqüència, ningú millor que cada centre per poder dissenyar una oferta formativa útil i realista.

I això ens porta a la primera de les idees. Quin paper han de jugar els centres de formació de persones adultes en el març de l’aprenentatge al llarg de la vida? És un debat interessant al voltant del qual hi ha moltes opinions.

Personalment cree que l’ordenació dels ensenyaments que s’hi ofereixen, que es va realitzar amb la publicació dels currículums dels ensenyaments de llengües i d’informàtica, en línies generals i en el moment que es va produir, va ser molt positiva.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Ara bé, la societat actual evoluciona molt ràpidament i les necessitats formatives dels seus ciutadans també. Cal escoltar la societat i respondre-hi amb rapidesa, amb propostes formatives suggerents, de qualitat, raonades i justificables pedagògicament, viables i sostenibles, amb objectius clars i avaluables i avaluades.

I això només es pot fer des dels centres, des del territori. Escoltant a l’alumnat i sent escoltats per l’administració. Coordinant-nos amb la resta de centres de formació de persones adultes de l'entorn i amb la resta d'agents que hi estan relacionades.

En aquest sentit, la proposta sorgida de les direccions dels centres de Barcelona ciutat, de poder disposar d’un percentatge d’hores lectives del professorat per a dissenyar activitats formatives que responguin a necessitats reals de l’entorn de cada centre, pot ser una possible solució.

I abans d’acabar vull tornar agrair la iniciativa d’en @jmab74 i les participacions d’en @monparaiso i en @quimbb. Llegir els seus blogs, gairebé sempre des de la coincidència i a vegades des de la discrepància és sempre molt enriquidor. Companys, aprenc molt amb vosaltres!

divendres, d’abril 06, 2018

Collita de vídeos del segon trimestre del curs 2017-2018

Seguint amb la una sèrie de post, continuo aquí amb els vídeos més recents elaborats fins el moment, és a dir els vídeos del segon trimestre del curs 2017-2018.

Bàsicament són els vídeos de presentació de les tasques setmanals del curs de COMPETIC 2 a distància, alguns vídeos de Gimp i de Libreoffice Base per ac ompletar els continguts que es demanaven al projecte d'avaluació de COMPETIC 3 i alguns vídeos per la UOC.

Aquí estan:

Activitats del CFA Palau de Mar

COMPETIC 2 a distància

UOC
___________________
Altres post de la sèrie 

dimecres, d’abril 04, 2018

L'Aneguet Lleig

Adaptació lliure del conte l'Aneguet lleig de Hans Christian Andersen.

- Ring, ring... Ring, ring... Ring, ring...
- Si, digui,
- Hola, bon dia. Voldria parlar amb el senyor Escolanovavintiú.
- Qui el demana, si us plau.
- Digui-li que sóc el Cefaà Aneguet Lleig. - Va contestar l'Aneguet Lleig, tot decidit.
- Perdoni..., Cefe...què?
- Cefaà!, Jo sóc un Cefaà, sap?
- Ah... Ah, si. I tant... i tant, és clar... Un Cefa...à, m'ha dit, oi? Esperi un moment.

Tiru riru riru riru ri tuririri tuririri, tiru riru riru riru ri tuririri tuririri turi... *

- Miri, em sap greu, però el Senyor Escolanovavintiú ara no el pot atendre.
- I quan cre...
- De fet m'ha comentat que no atén a Cefaàs. Sap, està molt enfeinat i...
- Ja, però... però és que... és que jo volia... volia que els meus estudiants treballessin per projectes i..., i que treballessin d'una altra manera i..., i que...
- Miri, em sap molt greu. Però no hi podem fer res. Em sap greu, de debò... Passi-ho bé!
- Però... però...
-Tut, tut, tut, tut...

I el Cefaà Aneguet Lleig es va quedar molt trist i no deixava de pensar:

- Però si jo... jo sóc un centre públic, un centre que oferim... que oferim el Graduat en Secundària... I els nostres... els nostres nois i noies tenen tot el dret a treballar d'una altra manera... I a... a gaudir aprenent... I a poder fer programació... i robòtica..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...

El Cefaà Aneguet Lleig estava absort en aquests pensaments, quan va tenir una idea...

- Ja ho tinc! Aniré a parlar amb la Sra. Einespelcanvi. Segur que ella em pot ajudar. Al cap i a la fi, la Sra. Einespelcanvi pertany a l'Administració, com jo... Podríem dir que és com la meva germana... o fins i tot podríem dir que és la meva mare... Segur que ella no em pot dir que no... - Va dir tot content.

I el Cefaà es va vestir ben mudat i ben empolainat i va anar a veure a la Sra. Einespelcanvi.

- Toc, toc.
- Passi, passi - va dir una veu de noia.
- Hola, bon dia.
- Bon dia, vostè dirà.
- Voldria veure a la Sra. Einespelcanvi... Si és possible.
- De part de qui?
- Si, miri, jo sóc un Cefaà... el Cefaà Aneguet Lleig, -va dir tot satisfet.
- A veure un moment... - Va murmurar mentre acabava d'anotar el nom en un paper i sortia per una porta.

Al cap d'uns instants, la noia va tornar.

- Si, miri, passi a aquesta sala, que la Sra. Einespelcanvi en un moment l'atendrà.

El Cefaà estava tot cofoi, per fi podria parlar amb la Sra. Einespelcanvi. I... I els seus nois i noies podrien...

- Hola, Bon dia, el Sr. Cefaà Aneguet Lleig, oi? -va dir la Sra. Einespelcanvi entrant per la porta.
- Si jo mateix... - li va respondre el Cefaà Aneguet Lleig mentre s'aixecava una mica nerviós per a donar-li la mà.
- Doncs vostè dirà - Va comentar la Sra. Einespelcanvi mentre s'asseia a la taula després d'haver-se saludat amb l'Aneguet Lleig.
- Doncs miri... doncs nosaltres som un Cefaà molt inquiet i voldríem... voldríem treballar d'una altra manera amb els nostres nois i noies... I que... que gaudissin estudiant... I que poguessin aprendre a programar..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...
- Oh, i tant! Clar que si.... -l'Aneguet Lleig es va posar molt content- ja ho tenim previst... però més endavant, sap. Ara per ara no podem... ja ens agradaria, però el recursos són escassos i hem preferit començar per altres niv....

L'Aneguet Lleig ja feia estona que havia deixat d'escoltar i la tristor, de nou, se li havia instal·lat al cor...

- Però ha estat un plaer coneixe’l i parlar amb vostè -sentia de lluny- i de ben segur que en un futur no gaire llunyà podrem seguir col·laborant. No ho dubti.

I ja ho sap... torni quan necessiti res de nosaltres - Deia la Sra. Einespelcanvi mentre l'acompanyava a la porta.

L'Aneguet Lleig no se'n sabia avenir, mentre caminava capcot i trist pel carrer. Però... però... perquè, perquè els meus alumnes no poden... no tenen dret a...

- Hola, et vols venir amb nosaltres? - Va sentir una dolça veu de noia...
- Qui sou vosaltres? -Va dir mentre es girava.
- No saps qui som? - Li pregunta l'home que acompanyava a la dona, amb veu greu- Som la Sra. Espiral i el Sr. Aulablog?
- Sra. Espiral i Sr. Aulabog?
- Si, -va dir la noia, amb un sonriure- Som docents que fem activitats per aprendre junts i per a col·laborar...
- Ja...ja... però... però es que jo sóc... sóc un Cefaà... - Va dir abaixant el cap, gairebé avergonyit - I segur que a mi no em voleu per què...
- Doncs es clar que sí, si tu ets un dels nostres! Segur que ens ho passarem molt bé junts
- Així que... que puc venir amb vosaltres? -Va dir l'Aneguet Lleig amb veu tremolosa, aixecant de nou el cap, i a punt de caure-li una llàgrima de l'emoció.
- I tant que si, acompanya'ns i et presentarem a la resta... Som molt saps. I aprenem coses molt xules, uns dels altres..., i ens reunim de tant en tant, i fem xarrades i cursos... I... segur que també podem aprendre moltes coses de tu... -Li anaven explicant mentre s'allunyaven xerrant alegrament.

Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre... Però de tant en tant sentia una punxada de tristor al cor... i és que en el fons sabia que només era un Cefaà.

Nota de l'autor: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no!


Autor: Lazarus. Font: SketchPort. Llicència: CC BY


*Para Elisa de Beethoven, no cal dir-ho

diumenge, de març 18, 2018

Collita de vídeos del segon trimestre del curs 2016-2017

Continuo tirant enrere en el temps per anar completant la sèrie de post que recull els vídeos publicats al meu canal de YouTube, i ens centrem ara en  els mesos de gener a març del 2017. Va ser el trimestre en què vaig preparar els vídeos de la C7. Tractament de les dades i en conseqüència, va ser un període de força producció en comparació a d'altres trimestre.

Activitats del CFA Palau de Mar

COMPETIC 2

Mobile World Center
Reproducció d'un DVD

COMPETIC 3
Base

UOC
CTIC
___________________
Altres post de la sèrie 

diumenge, de març 11, 2018

L'evolució de les tecnologies

Fa uns mesos, l'@arnaupj em va demanar de fer-me una entrevista pel seu treball de recerca. Deixo aquí les preguntes que ens va enviar als qui hi vàrem participar, amb les meves respostes.

T'agrairia que m'ajudessis amb la part pràctica del meu treball de recerca que tracta sobre com han evolucionat les tecnologies al llarg del temps i com ho faran en el futur. Em seria de gran ajut que m'aportessis informació per poder resoldre els següents dubtes sobre la tecnologia i la seva evolució dins l'educació responent les qüestions de la manera que et sigui més còmode (àudio, escrit...).

Si pots, també t'agrairia que m'adjuntessis alguna imatge representativa (sobre la tecnologia a les aules) i m'informessis sobre el teu paper en aquest desenvolupament tecnològic dins l'aprenentatge.


Creus que el balanç de la incorporació de les tecnologies a l'educació és positiu? Té algun inconvenient? Quin?

Des de que tenim un sistema educatiu universal com l’actual, en major o menor mesura hi ha hagut una constant incorporació de les tecnologies a l’educació. Això no és res nou.

Recordo que quan era petit i anava al cole, les fotocopiadores encara no havien arribat als centres educatius i s’utilitzaven màquines com el ciclostil per a fer còpies. Poc a poc vàrem anar veient com passaven per les aules els projectors de transparències, de cossos opacs, de diapositives, televisions, reproductors d’àudio, canons de projecció… fins a l’arribada de la informàtica.

Photo credit: Modernsurvivalblog.com

L’arribada de cada solució tecnològica a l’aula obre noves possibilitats, però el més important és la seva capacitat de transformar l’educació. Els nois i noies actuals tenen unes necessitats d’aprenentatge que va molt més enllà de memoritzar continguts. Això potser tenia sentit en un moment de la història on l’accés als continguts era limitat i l’escola havia de proveir als estudiants dels coneixements que necessitarien al llarg de la seva vida. Avui en dia l’accés als continguts i a la informació, gràcies a Internet, és gairebé immediat i la societat evoluciona a un ritme que requereix una formació i una actualització constant.

Cal preparar als estudiants per a una societat molt diferent de la del segle XIX, que es quan es va forjar el model educatiu actual. Les habilitats comunicatives, el treball en grup, l’aprenentatge constant al llarg de la vida, l’autonomia per aprendre allò que es necessita en cada moment, la competència digital..., són habilitats imprescindibles en la societat actual i el sistema educatiu ha de garantir que els estudiants les assoleixin durant la seva etapa escolar.

Per fer-ho cal un model d’escola molt diferent a la que hem viscut durant els segles XIX i XX, que ofereixi una educació individualitzada, d’acord amb les capacitats i el ritme d’aprenentatge de cada estudiant. En la mesura que la incorporació de la tecnologia ajudi a aquesta transformació, es produirà una veritable innovació educativa. Per seguir fent el que sempre s’ha fet, potser no calen grans despeses en tecnologia.

Al meu parer els principals problemes de la incorporació de la tecnologia a l’aula són dos.


Llicència: Domini públic. Font: pixabay.com

El primer ve derivat del mal ús d’aquestes tecnologies. Per això i per a què els ciutadans del segle XXI viurem tota la vida envoltat de dispositius digitals, és molt important que a les escoles hi entrin aquest dispositius i s’ensenyi a utilitzar-los correctament. No entenc com encara hi ha instituts on els telèfons mòbils estan prohibits. Cal treure’ls, posar-los damunt de la taula i ensenyar al estudiants com s’ha d’utilitzar i com no i, igual que fora de l’aula, a l’aula hi ha moments en que no s’han d’utilitzar i en d’altres és gairebé imprescindible. Els estudiants ho han d’aprendre i saber que hi ha coses que amb ells no es poden fer. I algú els hi ha d’ensenyar.

El segon ve derivat de les condicions econòmiques de les famílies. No pot ser que estudiant amb famílies amb pocs recursos vegin limitadala seva capacitat de desenvolupament per no poder accedir a determinades tecnologies. En aquest sentit, l’escola i la societat han de ser capaços de garantir les mateixes possibilitats de desenvolupament de tot l’alumnat, sense excepció.

Quin tipus d'innovació desenvolupada al llarg del segle XXI a l'educació ha resultat més eficient?

Tal com he comentat anteriorment, no es tant important les innovacions tecnològiques en educació, com les innovacions metodològiques, és a dir quin tipus d’activitats dissenyem per a què els estudiants aprenguin. I les tecnologies són importants en la mesura que ajuden a aquest canvi metodològic.

Es pot innovar amb un llapis i paper i seguir fent el mateix de sempre, i que els estudiants hagin de memoritzar per desprès fer un examen tradicional, amb les darreres novetats tecnològiques que ofereix el mercat.

Llicència: Domini públic. Font: pixabay.com

Actualment hi ha moltes tendències en educació i totes elles es basen en el learning by doing, en l’aprendre fent (Flipped classroom, visual thinking, design thinking, el moviment maker, l’aprenentatge basat en projectes, les intel·ligències múltiples, la gamificació, robòtica, programació digitals, realitat augmentada i realitat virtual…) i totes elles es recolzen, en un moment o altre i en major o menor mesura, en l’ús de la tecnologia. Algunes d’elles tenen el seu fonament en teories de l’aprenentatge clàssiques, però que gràcies a l’evolució de la tecnologia, adquireixen noves possibilitats de ser posades en pràctica.


Creus que la tecnologia serà capaç de substituir als professors? Quan i quins professors (assignatures) seran els més afectats?

No crec que la tecnologia, a curt o mig termini sigui capaç de substituir al professorat, ara bé, si que substituirà a determinades tasques de les que realitzem el professorat, com, de fet, ja ha passat en moltes altres professions.

Si la tasca del professor és explicar uns continguts i corregir els exercicis o els exàmens, serem ràpidament substituïts. Avui en dia hi ha mitjans molt més efectius per a transmetre un contingut que un professor explicant davant una pissarra, ja sigui digital o no (vídeos, infografies, materials interactius, realitat virtual o augmentada…) i test autocorrectius que retornen al moment la qualificació d’un determinat exercici.

Autor: groucho. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0

D’altra banda, tecnologies con el learning analytics, que permeten la recopilació i anàlisi de les activitats dels estudiants quan interaccionen amb dispositius digitals, donen al professorat noves eines d’anàlisi del procés d’aprenentatge de cada alumne.

En processos com l’orientació i el guiatge de l’estudiant, la seva tutorització, la interpretació de les dades que ens ofereixen el learning analytics i d’altres sistemes de mesura de l’aprenentatge, la reflexió conjunta amb l’alumne del procés, etc. de moment són terreny exclusiu del professorat. Tot i que, tard o d’hora, la irrupció de la intel·ligència artifical en l’educació també pot anar prenent protagonisme als docents en aquestes tasques.


Quin canvi faries en el sistema d'aprenentatge actual per poder aprofitar al màxim les tecnologies? Quins mètodes (tecnològics) utilitzaries per aconseguir un millor ensenyament? 

Personalment m’agrada molt una modalitat d’aprenentatge que s’anomena Flipped Classroom o classe inversa. Consisteix en que els estudiants accedeixen al contingut (a través de vídeos, articles, etc.) abans d’anar a classe i fan els exercicis d’aprenentatge, és a dir els deures, a classe. D’aquesta manera el professor o professora deixa d’explicar la matèria a l’aula, per ajudar als estudiants a fer els exercicis, que en realitat és quan tenen més dubtes.

Fa poc que vaig llegir una frase que em va agradar molt. Deia quelcom així com: l’important no és el que els alumnes sabem, sinó el que saben fer amb el que saben. Em ambdós casos, però, els estudiant han de saber i per tant, han de tenir accés al coneixement. Traslladar aquest accés al coneixement fora de l’aula, permet alliberat temps per a fer coses, pel learnign by doing del que parlàvem abans.



Per tant, la Flipped Classroom permet treballar d’una altra manera a l’aula. Crec que un bon projecte educatiu ha de combinar moltes de les tendències educatives actuals de les quals parlàvem abans (robòtica, aprenentatge basat en projectes, programació, moviment maker, gamificació…) i la Flipped Classroom permet guanyar temps per a poder aplicar totes aquestes formes d’aprendre a l'aula.


Què han d'aprendre els alumnes per poder fer front als canvis tecnològics que apareixeran a curt i a llarg termini?

Com deia, és més important que els estudiants sàpiguen fer coses que no pas que sàpiguen coses. La societat evoluciona molt ràpidament i ningú sap que necessitarem saber i que necessitarem saber fer d’aquí uns anys. Però si que hi ha algunes coses que ja podem intuir: serà un món altament tecnificat on tot evolucionarà molt ràpidament, on constantment ens haurem d’estar reciclant i formant i on, molt probablement, l’esperança de vida es situarà, de llarg, per sobre dels 100 anys de vida. Haurem de reinventar-nos constantment. Haurem de viure moltes vides en una sola vida. Per tant, allò d’una feina per tota la vida o allò altre de que els coneixements que adquirim a l’escola ens han de servir fins a la jubilació, han passat a la història. Haurem de ser capaços d’adaptar-nos constantment a un mon canviant i d’adquirir noves competències per a fer front a tots aquests canvis. Haurem de ser molt flexibles.

I per últim i sense relació amb l'àmbit de l'educació: Quin creus que serà l'abast de les noves tecnologies que actualment es troben en desenvolupament (Big data, intel·ligència artificial...) respecte al mercat laboral?

Fins ara les anteriors revolucions industrials havien afectat a la mà d’obra no qualificada, no obstant es preveu que, amb la quarta revolució industrial també es vegin afectats professionals qualificats. Així periodistes, comptables, professors i molts altres professionals veuran perillar els seu lloc de treball per la irrupció de la intel·ligència artificial.

Autor: ASAI FIB. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0

Sembla que hi ha un consens en què la quarta revolució industrial s’endurà per endavant milions de llocs de treball, majoritàriament mà d’obra poc qualificada, però també professionals qualificats. Ara bé, no hi ha consens en si aquests llocs de treball seran reemplaçat per d’altres, tal com va passar en les revolucions industrials anteriors. En aquest sentit, es preveu que hi haurà una gran demanda de professionals relacionats amb el món de la tecnologia, però també és possible que no es creïn prou nous llocs de treball per a compensar els que es destrueixin. Aleshores segurament s’haurà de tenir cap a un profunda remodelació de les condicions laborals, com ara una reducció de la jornada laboral.

D’altra banda, ja hi ha empreses de selecció de personal que sotmeten als candidats a un lloc de treball a proves que estan supervisades per dispositius dotats d’intel·ligència artificial. De fet, fins a les darreres fases del procés de selecció no intervenen persones. Per tant, si aquests processos es generalitzen, no serà tant important la titulació dels candidats sinó les seves habilitats i la seva competències per a resoldre els reptes que se’ls posi per davant.

De fet, és molt possible que per a cobrir una determinada plaça el més idoni no sigui una persona que ha estudiat un determinat grau, sinó una persona que hagi estudiat assignatures de diversos graus. I més, si realment un títol no serà determinant per a optar a un determinat lloc de treball.

Quins estudis triaries per assegurar-te que en un futur pròxim no seràs substituït per cap màquina?

Personalment, sempre he pensat que un estudiant ha d’estudiar allò que li agradi i no pensar en si uns estudis tenen més o menys sortida laboral. Sovint s’utilitza l’acrònim VUCA (en anglès, volatiliy, uncertainty, complexity and ambiguity) per descriure el món que ens ha tocat viure. Cal estar preparat per adaptar-se laboralment a aquesta situació i per això, segurament caldrà una gran competència digital, conèixer idiomes, ser un bon comunicador, tenir coneixements d’àmbits molt variats, formar-se contínuament al llarg de la vida i ser capaç d’adaptar-se constantment a un entorn laboral en constant canvi.

Enormement agraït per la teva aportació i col·laboració en el meu treball, molt amable.

diumenge, de febrer 25, 2018

Collita de vídeos del tercer trimestre del curs 2016-2017

La sèrie de post sobre els meus vídeos del YouTube continua mirant enrere i en aquesta entrada es recullen els vídeos pujats entre abril i juny del 2017.

Entre d'altres, trobem els vídeos que vaig elaborar per al mòdul de matemàtiques IV del GES i els que vaig haver de preparar sobre aspectes que apareixien als projectes d'avaluació de COMPETIC i que no s'havien treballat durant el curs. A més d'un vídeo de presentació per al curs de formació de formadors de "Metodologies actives al PFI".


Activitats del CFA Palau de Mar

UOC
CTIC
___________________
Altres post de la sèrie